Page 39 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Mire el rellotge, són poc més de les deu i mitja. Irremeiablement, em ve al cap que jo ara, un dissabte a aquestes hores al
meu poble, estaria amb les amigues en el bar esperant ja a fer-li el primer mos a l’entrepà de l’esmorzar. Parlant sobre com ha
anat la setmana a casa i a la feina; comentant l’última pel·lícula que hem vist; considerant la possibilitat d’apuntar-nos totes
en grup a una classe de zumba. Xarrant-nos les novetats i oblidant un poc les obligacions del dia a dia. Sociabilitzant.
Però, on estan les dones d’aquests barris?
Just aquests darrers dies ha sigut notícia les manifestacions en tot el món en contra de la discriminació contra les dones
arran de la mort d’una jove assassinada al seu país a mans de la “policia de la moral“. Ho pense i és terrible. Si ja és trist i in-
comprensible trobar-se casos d’actes violents contra les dones arreu del món, que hi haja lleis que dictaminen aquesta violència
és intolerable. Lleis que justifiquen que a una dona la puguen agredir pel fet d’anar vestida d’una manera o una altra, per dur
uns pantalons estrets o per sociabilitzar sense la presència d’un home…
Ací, a uns milers de quilòmetres cap a occident ens sembla impensable. No deixe sovint de recordar-me que afortunada
soc pel lloc i per l’època en la qual m’ha tocat nàixer i viure. Si bé és cert que encara cal millorar en molts àmbits, en altres
punts sí que tinc l’absoluta confiança que la igualtat entre homes i dones està aconseguint-se i és real. El tracte amb els meus
companys homes quan anava a escola, a la universitat i ara a la feina, sempre ha sigut un tracte d’igual a igual. També veig als
meus amics ocupant-se dels quefers de la casa i de la criança dels seus fills. Una cosa que hui en dia resulta totalment lògica i
natural per a mi i per a la meua generació, però que fins fa algunes dècades no era així.
Però res d’açò és suficient si en algun lloc del món una dona no pot vestir com vol o no pot treballar ni accedir a la universitat
per la seua condició de dona. O si ha de demanar permís per poder estudiar o és perseguida, fins i tot torturada, per prendre
un café amb amigues, per eixir a passejar sola pel carrer, per tindre les seues pròpies idees o estimar lliurement. No es pot
consentir i hem d’alçar la veu per denunciar-ho.
M’alce instintivament a pesar que la pantalla informativa de l’autobús encara no anuncia la meua parada mentre no deixe
de pensar que, malauradament, pot haver-hi lleis creades per homes per tractar de controlar les nostres vestimentes i com-
portament. Legislacions contra les quals hem de lluitar activament des de qualsevol racó del món. Però que els quede clar que
cap llei, ni ara ni mai, ens podrà posar ni pany ni forrellat a la llibertat de la nostra ment ni a la completa convicció que hem
de tindre els mateixos drets i les mateixes oportunitats.

CLARA GRAU ESCRIVÀ
Aprenent d’escriptora amb nom de bona persona. Clarament…

esmorzem? 39