Page 43 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Si centrem aquestes premisses en l’acte de l’esmorzar, trobem representats tant el fet biològic com el fet social. El menjar i
la gent. Però també una part cultural, allò que ens identifica com a valencians i valencianes, i que ens és propi.
La cultura valenciana, la de l’esmorzar i el cremaet; la de la cassalla, els tramussos i l’ensalada amb olives xafades i ceba
roja, que a mi personalment a més em recorda a la meua Falla Passeig; la cultura dels cacaus del collaret i la misteleta per
acabar. Però sobretot la cultura que defén que engolir-se mitja barra de pa farcida amb tot allò que desitges i et pugues imaginar
a les 10.30 del matí no és incompatible amb menjar-se un bon arròs de putxero a les dues de la vesprada.
La part personal i pròpia és aquella que identifiquem i defenem com a nostra. L’esmorzar no sols és calmar la fam que tens
al principi de la jornada laboral. No sols és un moment de distensió amb amics o amb companys de feina al voltant d’una xar-
rada informal. L’esmorzar des d’un punt de vista cultural i idiosincràtic és també allò que en defineix i ens és inherent com a
valencians i valencianes i que quan no estem a la terreta trobem a faltar, ja que sols unes torrades amb tomaca i pernil no són
un esmorzar valencià, com tampoc ho és un brunch, pel fet que allà als Estats Units implica no dinar més tard. L’esmorzar ens
és propi com ho són, fent ús de tòpics, les tapes a Andalusia, la Verbena de la Paloma a Madrid o els castellers a Catalunya.
Si analitzem l’acte de l’esmorzar des del punt de vista psicològic, podem veure, per tant, els diferents vessants que aquest
presenta: el plaer biològic associat a una alimentació d’acord amb els nostres gustos, doncs una vegada arribada l’adolescència
ja som nosaltres mateixa els que ens triem l’entrepà. El plaer social associat a la gent, a la joglaria i al soroll, i que es dona i es
percep estigues acompanyat o no. I per últim, la part idiosincràtica i pròpia del nostre grup social, allò que reconeguem tot i
que estem lluny, allò que ens identifica com a valencians i valencianes.
Aquestes són les raons que surten d’una anàlisi psicològica duta a terme per una psicòloga i fanàtica de l’esmorzar amb
moltes hores als bars i moltes converses i divagacions sobre d’on surt aquest costum. Aquest costum surt del plaer, de la gent
i de la nostra identitat.

BEA GASCÓN LLINARES
Psicòloga de dia i caça-fantasmes de nit. Aguerrida en mil escots, comboi-planner i catedràtica de Fantasia.

*Qualsevol dubte que us haja pogut sorgir arran d’aquest text, per favor busqueu-me als bars, estaré encantada de reflexionar
amb vosaltres sobre aquest apassionant tema mentre gaudim del menjar, la companyia i de ser valencians esmorzadors i
esmorzadores.

esmorzem? 43