Page 48 - Esmorzem Falla Passeig 2023

La imaginació no té gluten, l’esmorzar tampoc

És cert que el dia a dia d’una persona celíaca es complica a l’hora d’eixir de viatge o simplement, de menjar fora, siga en
un restaurant o en casa d’algun familiar o amic. Hem de programar amb antelació on menjar, on comprar aliments sense
gluten o tindre la seguretat que la persona que t’ha convidat a dinar a sa casa té informació i formació adequada sobre la dieta
celíaca i la possible contaminació creuada. Ens resulta molt difícil improvisar en qualsevol lloc d’hostaleria alguna cosa tan
senzilla com un aperitiu, un desdejuni o unes tapes sense gluten amb garanties. Aquesta situació comporta un greu problema
de socialització, perquè ni tan sols el nostre entorn arriba a adonar-se, de vegades, d’aquest inconvenient. Resulta cansat
explicar què implica ser celíaca, o per exemple, que no és suficient amb apartar les rosquilles del plat de pernil que acaben de
servir, que eixe pernil ja no el puc tastar… A poc a poc, deixes d’anar a sopar amb els amics perquè el lloc que han proposat
no et dona garanties i penses que han d’estar farts d’anar als únics llocs en la zona on pots menjar amb certa tranquil·litat,
fins i tot controlant que les molletes del seu pa no caiguen al teu plat. Ja ni et planteges excuses per justificar que no aniràs a
eixe viatge “pensat i fet” que acaben de comboiar els companys de treball.
Les relacions socials es veuen també afectades pel desconeixement que té la població general sobre la malaltia i el mal que
han fet les modes de menjar sense gluten per capritx. D’ahí ve la típica pregunta que et fan, “xica, però tu eres molt celíaca o
poc celíaca?” I quan l’escolte, se’m mengen els dimonis… “Escolta, una persona és celíaca o no ho és, com una persona està
embarassada o no ho està. No pots estar molt o poc embarassada, no?”. Encara falta informació a la societat per poder-nos
fer totalment visibles.