Page 45 - Esmorzem Falla Passeig 2023

de la cultura valenciana i es perd a la nit dels temps. És un costum que el col·lectiu faller ha assimilat, ha traslladat de la cultura
popular, de la cultura de carrer, a la falla. De fet, pels forasters pot arribar a ser curiós, per no dir incomprensible, que et conviden
a sopar o dinar, que hages de portar-te tu el teu propi menjar, i a més, hages de pagar el “gasto” com ara aperitius, begudes,
postres… El que u aporta realment a eixe tipus d’àpats és la seua pròpia presència, cosa que denota l’important i apreciat que
has de ser per a qui et convida i com de pagat has de trobar-te en ser convidat i haver pensat en tu per a formar-ne part.
Hui en dia encara és costum anar al bar a esmorzar i emportar-se cadascú l’entrepà i pagar només el “gasto”, fet que ab-
arateix considerablement el preu que s’ha d’abonar i que d’altra manera seria una despesa inassumible per a molts treballadors
perquè que comportaria una notable disminució del peculi mensual que hom rep pel seu treball.
El pa i porta està molt present al llarg de la nostra vida i en multitud d’ocasions i celebracions, des de menuts, com per
exemple en ajuntar-se amb amics, amb companys de qualsevulla associació, club, equip o grup social. Qui no recorda els
sopars d’adolescent a la casa d’algun dels amics? O algun sopar dels companys de classe? O en alguna excursió? Podem posar
infinitud d’exemples.
No parlarem de l’entrepà, ja que això són figues d’un altre paner i es podria escriure un llibre sencer, però hem de pensar
en ells (els protagonistes del pa i porta) i que anys ençà, per tal que el pa no es fera moll, i mantinguera la seua textura cruixent
a l’exterior i tova a l’interior, la mescla es portava a banda i amb la navalla que cadascú habitualment duia al damunt, obria el
pa i hi introduïa la mescla. Però hui en dia ja hi ha ben poques persones que ho facen a la manera tradicional (encara en co-
neixem que ho fan diàriament a l’hora d’esmorzar), ja que comporta més treball, més preparació prèvia (a casa) i in situ (al
casal) i és més incòmode perquè si el companatge es porta per exemple, a una carmanyola, després de l’àpat, és un destorb
perquè no se sap què fer d’ella.
Tot i això, cal matisar que el jovent, com és natural en ells, innova pel que fa al tipus de menjar que es porta als dinars o
sopars de germanor, ajudats dels nombrosos negocis de restauració que trobem a Tavernes, i ja no porten només entrepans,
sinó que també van al casal amb pizzes, kebabs, pites, dürüm, hamburgueses o fins i tot racions per a emportar-se, cosa que
fa que hi trobem una diversitat de preparacions extraordinària. I aquest fet fa evolucionar el concepte del “pa i porta”, el qual
engloba hui en dia un ventall de possibilitats molt més ampli que abans.
Per finalitzar, i tornant al principi, trobem que és molt necessari per a la vida de la falla fer tota mena de combois que in-
cloguen els dinars i sopars de pa i porta, ja que és al voltant de la taula on es raona, on es comparteix, es conten històries, es
transmeten tradicions i cultura, ens interrelacionem d’una manera distesa i més profunda que en altres situacions, on s’estre-
teixen lligams, enfortim els sentiments de pertinença i en definitiva, fem falla.

ANTONI CAMARENA COLOMAR
Diplomat en Turisme, recepcionista d'hotel i tècnic en invocació de pluja mitjançant la distorsió d'ones sonores produïdes per cordes vocals.

esmorzem? 45