Page 71 - Esmorzem Falla Passeig 2023
P. 71

i ja després vaig recordar que les meues vacances de 2020, pandèmia pel mig, van estar dedicades a anar a esmorzar a diferents
          locals de la ciutat de València: “no puc viatjar? Doncs vaig a fer turisme gastronòmic”, aquesta va ser la manera d’afrontar la
          nova situació.
            Supose que ser esmorzadora és alguna cosa que m’acompanya de fa temps. Com bé resa el principi de l’article, ja des de
          ben menuda he estat en contacte amb el món de l’esmorzar que, a poc a poc, vaig començar a fer propi. Tot i ser una cosa que
          m’acompanya d’ençà que soc menuda, és una característica que sorprén aquell que no em coneix, ja es trobe a la mateixa
          taula o a la taula del costat. Moltes vegades la gent s’ha mostrat sorpresa de què m’haja menjat jo tota sola un entrepà. En
          altres ocasions, la gent ha felicitat a qui m’acompanyava per tindre una amiga/filla/parella que menja tant com ell. Meravellós.
            Quan han ocorregut aquestes situacions jo sempre responc que he estat ben educada en l’art de l’esmorzar per mon pare i
          ben alimentada per ma mare. Aquesta última, com a bona mare que és, sempre ha pensat que em quedava amb fam i em va
          fer entendre que, si volia menjar-me qualsevol cosa de dolços o pastissos, abans havia de menjar-me l’entrepà amb companatge.
          COMPANATGE en majúscules, ja que duia tot allò que es pot trobar a una xarcuteria. La palmera de xocolata és les postres,
          primer l’entrepà. I amb aquesta ensenyança, com no voleu que siga una senyora esmorzadora?
            M’encanta gaudir del bon menjar, de la bona companyia, d’una bona conversa i dels crits, perquè als bars per poder parlar
          hem de cridar i bé (tots sabem que el meu to de veu sol ser... direm elevat). I per últim del café que, de vegades, no sol ser el
          millor ni el més exquisit, però sí que és aquell que et manté desperta el que resta de dia.
            Per tant, el plaer pel menjar em ve des de ben xiqueta, i s’ha vist augmentat per tot l’ambient social i el fet que siga més
          fàcil trobar-me al carrer que a casa. La frase de Hemingway “si vols saber sobre una cultura, passa una nit als seus bars” em
          representa molt.
            Ens veiem als bars, amigues i amics! I si voleu recomanacions… millor us acompanye!




















          BEA GASCÓN LLINARES
          Professora universitària, disfrutona universal i orgullosa de poder dir que el seu estómac mai ha tastat un protector gàstric.



                                                            esmorzem?                                                     71
   66   67   68   69   70   71   72   73   74   75   76