Page 84 - Esmorzem Falla Passeig 2023

L’etern debat: pagar a escot o això ho pague jo!

Cal dir, a més, que veiem com aquesta pràctica és duta a terme quan s’ix en grup a molts llocs, també a França o Holanda,
i en cap d’ells, fins al moment, es considera una pràctica que denote que algú no és hospitalari. No obstant això, als països
anglosaxons (el conegut escot nòrdic), no se sent amb la mateixa generositat: allí aquest costum consisteix que cadascú paga
estrictament el que ha consumit i se sol fer quan es menja, per exemple, amb companys del treball, amb els quals no hi ha
massa confiança.
A més, s’ha de saber que aquesta expressió de pagar a escot té també d’altres similars com pagar a mitges (o la versió
castellana pagar a pachas). En totes elles el compte, com ja s’ha comentat, es divideix a parts iguals: quan es reuneixen els
amics en un bar o restaurant es paga el compte dividint el total entre el nombre d’amics, encara que no tothom haja menjat o
begut el mateix ni la mateixa quantitat. I per això, és de molt mala educació aprofitar per a demanar el més car de la carta o
beure copes de vi sense mesura mentre la resta dels comensals prenen aigua. Ni tampoc seria massa educat demanar el més
barat sense consensuar l’elecció amb la resta de la taula perquè pots fer sentir incòmodes la resta de comensals. Al cap i a la
fi, aquesta manera de pagar és un costum i, en tot cas, parlaríem d’etiqueta social de la qual no hi ha un protocol establit.
Pagar l’escot és una fórmula de simplificar el pagament de xicotets imports en reunions socials que no hauria de ser motiu
de conflictes en zones d’alimentació i oci. I és que amb grups grans, és un treball extraordinari per als cambrers posar-se a
veure quant costa el plat, mirar qui ha begut vi i qui aigua, cobrar a uns en efectiu, a altres amb targeta o mòbil, adonar-se que
un client no té solt i li cal canvi...