Page 96 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Posa’m un Instagram de la casa amb allioli!

L’entrepà preferit d’aquest influenciador de
l’esmorzar és un altre clàssic: sépia a la planxa amb
salsa Meri i allioli. Al qual també li atorga un origen
nostàlgic i familiar: aquest entrepà em recorda a la
meua infància quan a tots els bars podies demanar-lo i
en tots estava deliciós. Avui, en canvi, és difícil trobar,
sobretot a la ciutat de València, on la majoria de bars
han substituït la sépia pel “potón”, cosa que fa que ja
no me’l demane. En aquest punt fa una recomanació
per als fanàtics d’aquest entrepà: aquest entrepà tan
valencià encara el pots trobar en molts bars de les
comarques de la Ribera Alta i Ribera Baixa. Sempre que
vaig per aquella zona me’l demane i contades vegades
m’ha decebut. És un entrepà simple però boníssim. Quina sort, en aquest sentit, viure lluny de la capital.
Una vegada endinsats al món de les recomanacions, doncs sí, li demane referències al cap i casal per poder continuar la
meua ruta amateur que tan desvanida em té. @almorsar_decategoria em diu que els bars que vos recomanaria a la ciutat de
València seria Ca Raquel, en el barri del Cabanyal i el seu entrepà de carn de cavall. Fantasia pura, vos ho dic jo. També reco-
manaria El nou Oslo, a la zona d’Àngel Guimerà, on tenen una barra infinita per a esmorzar i el local té una temàtica molt
fallera i valenciana. Ací l’entrepà de figatells amb mostassa de cervesa i alls tendres és una delícia. I tant, jo estic fascinada i
pensant ja quan i amb qui anar.
Pel que fa a suggeriments de combinacions arriscades, però saboroses, nomena el xivito d’emperador en Ca Tomás o l’En-
derroc que porta sépia, truita i pernil. El nostre entrevistat és un fanàtic dels entrepans de peix: m’encanten! Els trobe més
atrevits i diferents, ja siga sépia, calamars, calamarsons, bacallà... Tots ells a la planxa, amb ceba, amb tomàquet, amb faves… I
ens fa una recomanació específica, el Bar Manolo, en Alcàntera del Xúquer, on tots els entrepans són de peix.
A la pregunta sobre com explicaria aquesta tradició als estrangers es mostra molt convincent. Als guiris els encanta esmorzar,
a més molts d’ells tenen també el costum del brunch. Ells a migdia no solen menjar, però piquen alguna cosa lleugera (sandvitx,
fruita, amanida…) al voltant de les dotze del migdia. Jo els diria que l’esmorzar és un brunch matiner, però del terreny, per a
agafar forces. Cada vegada hi ha més estrangers a l’hora de l’esmorzar i els veig sempre alegres i divertits. Això ho aprenen ràpi-
dament, perquè és un menjar molt barat que els encanta. I a qui no?