Page 93 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Quan pregunte per recomanacions específiques és molt meticulós.
Em nomena Mesón Canela com a bar de referència. I com a entrepà que
tothom hauria de provar el de vedella fumada picant, ceba escalfada i
crema de mostassa amb rave picant. Sona curiós i deliciós. També el de
cansalada a baixa temperatura, alls tendres, coliflor i salsa hoisin, aquest
amb nom i cognom i oferit a El Astrónomo. Pel que fa a l’entrepà de
peix, esmenta el de calamars de Casa Mundo, el de calamarsons del Bar
Batiste i el de sépia d’El Torraor, a la ciutat de València.
Finalment, m’atrevisc a preguntar-li com es podria explicar aquest
costum tan valencià a algú que no siga d’ací i em respon que l’esmorzar
és un moment únic, que solament podràs sentir una vegada que ho has
provat. Per molt que algú t’ho conte, no ho entendràs. L’esmorzaret és més
que un conjunt de sensacions, més que un moment de menjar un entrepà.
Són les ganes d’anar a esmorzar només poses un peu fora del llit, la il·lusió i els nervis de decidir que posar dins del pa. L’alegria
d’ajuntar-te amb la teua gent per a gaudir i no pensar en el rellotge, a més de formar part de l’ambient informal que es genera en
el bar. Li pots detallar els passos o la magnificència de les barres i entrepans, el cremaet i altre, aquesta és la part que es veu, però
el realment important és la que no es veu, la que mou sentiment i emocions.

@esmorzarots

Compte d’Alexis Pellicer qui descriu aquest com un espai on tracta d’explicar la cultura de l’esmorzar valencià i tot allò que
l’envolta, passió molt arrelada en ell i la qual comparteix amb amics i parents. En l’actualitat defineix el seu contingut com
una forma de donar valor a la cultura del sacrifici del sector de la gastronomia. Veí de Benifairó de la Valldigna, lloc on es
troben les seues arrels i on va nàixer la seua passió per l’esmorzar, tal com ell mateix ens diu quan li pregunte quin és l’origen
de la seua passió per l’esmorzar.
Estava a Benifairó de la Valldigna, el meu poble. Tenia vora 6 anyets i m’acabava de despertar, estava impacient, il·lusionat i
amb molta gana de començar el dia. Aquell dia és per a mi un dels millors d’aquells meravellosos anys. Em vaig vestir amb l’ajuda
de la meua mare, Júlia, i després de donar-li el bon dia a ma uela Mer, em vaig dirigir cap a l’horta amb els meus germans Sergi
i Òscar. Allí ens esperava el nostre uelo Vicent, més conegut al poble com Vicent de Rosalia, i és que ell i els seus cinc germans es

esmorzem? 93