Page 141 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 141

λεηλατήσαντες        τὴν     Ἤπειρον       ἀνοχὰς  ilirios  habían  devastado  el  Epiro,  pero  entonces
       ἐποιήσαντο πρὸς τοὺς Ἠπειρώτας. [6] ἐν αἷς τὰ  hicieron un pacto con los epirotas: 6 les devolverían
       μὲν  ἐλεύθερα  σώματα  καὶ  τὴν  πόλιν  la  ciudad  y  los  ciudadanos  libres  mediante  un
       ἀπολυτρώσαντες αὐτοῖς, τὰ δὲ δουλικὰ καὶ τὴν  rescate. Embarcaron los esclavos y el resto del botín
       λοιπὴν σκευὴν ἀναλαβόντες εἰς τοὺς λέμβους,  en  sus  esquifes  y  zarparon.  Los  hombres  de
       οἱ  μὲν  ἀπέπλευσαν,  οἱ  δὲ  περὶ  τὸν  Escerdiledas  se  retiraron  de  nuevo  por  los
       Σκερδιλαΐδαν  πεζῇ  πάλιν  ἀνεχώρησαν  διὰ  desfiladeros de Antigonea.
       τῶν  παρὰ  τὴν  Ἀντιγόνειαν  στενῶν,  [7]  οὐ
       μικρὰν  οὐδὲ  τὴν  τυχοῦσαν  κατάπληξιν  καὶ  7 Con todo, los ilirios infundieron un terror y un
       φόβον  ἐνεργασάμενοι  τοῖς  τὰς  παραλίας  pánico no pequeños a los habitantes de las costas
       οἰκοῦσι  τῶν  Ἑλλήνων.  [8]  ἕκαστοι  γὰρ  griegas, pues vieron cómo la ciudad más fuerte e
       θεωροῦντες      τὴν    ὀχυρωτάτην       ἅμα     καὶ  inaccesible  del  Epiro  había  sido  saqueada  de
       δυνατωτάτην       πόλιν     τῶν     ἐν    Ἠπείρῳ  manera inexplicable. 8 Se acongojaban no ya por su
       παραλόγως οὕτως ἐξηνδραποδισμένην οὐκέτι  territorio,  sino  por  sus  propias  vidas  y  por  sus
       περὶ τῶν ἀπὸ τῆς χώρας ἠγωνίων, καθάπερ ἐν  ciudades.
       τοῖς  ἔμπροσθεν  χρόνοις,  ἀλλὰ  περὶ  σφῶν
       αὐτῶν  καὶ  τῶν  πόλεων.  [9]  οἱ  δ᾽  Ἠπειρῶται  9 Los epirotas, que se habían salvado contra toda
       παραδόξως διασεσωσμένοι τοσοῦτον ἀπεῖχον  esperanza, distaron tanto de intentar vengarse de
       τοῦ  πειράζειν  ἀμύνεσθαι  τοὺς  ἠδικηκότας  ἢ  los  que  les  habían  agredido  como  de  ser
       χάριν  ἀποδιδόναι  τοῖς  βοηθήσασιν  ὥστε  agradecidos con sus valedores.
       τοὐναντίον  διαπρεσβευσάμενοι  πρὸς  τὴν
       Τεύταν  συμμαχίαν  ἔθεντο  μετ᾽  Ἀκαρνάνων  Todo  lo  contrario:  enviaron  legados  a  Teuta  y
       πρὸς τοὺς Ἰλλυριούς, [10] καθ᾽ ἣν ἐκείνοις μὲν  establecieron una alianza con acarnanios e ilirios: 10
       κατὰ  τοὺς  ἑξῆς  καιροὺς  συνήργουν,  τοῖς  δ᾽  les ayudarían en las ocasiones que se presentaran, y
       Ἀχαιοῖς καὶ τοῖς Αἰτωλοῖς ἀντέπραττον. [11] ἐξ  dañarían a los aqueos y a los etolios. 11 Con ello
       ὧν  ἐγένοντο  καταφανεῖς  ἀκρίτως  μὲν  demostraron  que  trataban  arbitrariamente  a  sus
       κεχρημένοι  τότε τοῖς εὐεργέταις,  ἀφρόνως δ᾽  protectores,  y  que  desde  el  principio  habían  sido
       ἐξ ἀρχῆς βεβουλευμένοι περὶ τῶν καθ᾽ αὑτοὺς  erróneas las decisiones que habían tomado.
       πραγμάτων.


       7 [1] τὸ μὲν γὰρ ἀνθρώπους ὄντας παραλόγως  7  El  hecho  de  que  los  hombres  caigan
       περιπεσεῖν τινι τῶν δεινῶν οὐ τῶν παθόντων,  inexplicablemente  en  una  desgracia  no  se  puede
       τῆς  τύχης  δὲ  καὶ  τῶν  πραξάντων  ἐστὶν  imputar a los que la sufren, sino a la Fortuna y a los
       ἔγκλημα,  [2]  τὸ  δ᾽  ἀκρίτως  καὶ  προφανῶς  que les causan el daño. 2 Pero si alguien se arroja de
       περιβαλεῖν αὑτοὺς ταῖς μεγίσταις συμφοραῖς  manera  evidente  y  absurda  a  las  más  grandes
       ὁμολογούμενόν        ἐστι     τῶν     πασχόντων  calamidades, en tal caso hay que reconocer que el
       ἁμάρτημα.                                            fallo ha sido cometido por quien lo sufre.
       [3] διὸ καὶ τοῖς μὲν ἐκ τύχης πταίουσιν ἔλεος  3 Aquéllos a los que un golpe del azar precipita a la
       ἕπεται μετὰ συγγνώμης καὶ ἐπικουρία, τοῖς δὲ  ruina merecen compasión, comprensión y también
       διὰ τὴν αὑτῶν ἀβουλίαν ὄνειδος καὶ ἐπιτίμησις  ayuda;  pero  a  los  que  fracasan  por  su  propia
       συνεξακολουθεῖ παρὰ τοῖς εὖ φρονοῦσιν. [4] ἃ  negligencia les corresponde reproche y deshonor de
       δὴ καὶ τότε παρὰ τῶν Ἑλλήνων εἰκότως ἂν τοῖς  parte de los juiciosos. 4 Es lo que entonces, con toda
       Ἠπειρώταις ἀπηντήθη. [5] πρῶτον γὰρ τίς οὐκ  razón,  cosecharon  los  epirotas  de  parte  de  los
       ἂν  τὴν  κοινὴν  περὶ  Γαλατῶν  φήμην  griegos.  5  En  efecto,  en  primer  lugar,  ¿quiénes,
       ὑπιδόμενος  εὐλαβηθείη  τούτοις  ἐγχειρίσαι  conocedores              de    la   mala    reputación     que
       πόλιν  εὐδαίμονα  καὶ  πολλὰς  ἀφορμὰς  acompañaba a aquellos galos, no hubieran recelado
       ἔχουσαν εἰς παρασπόνδησιν; [6] δεύτερον τίς  de poner en sus manos una ciudad próspera, que
   136   137   138   139   140   141   142   143   144   145   146