Page 77 - Esmorzem Falla Passeig 2023

I tot per un dia que no vaig a esmorzar, per un sol dia! Perquè d’haver anat a pegar un mosset res haguera passat. L’entre-
nadora de la meua filla haguera arribat i s’haguera trobat penjat al cristall el cartellet de “tornem en 10 minuts”, que no solen
ser mai ni deu ni vint, però la gent arriba i com no sap a quina hora l’hem penjat, no solen haver-hi massa queixes.
El xaval em va dur a principis de setmana, juntament amb la instància emplenada, el llibret de la seua falla per tal de pre-
sentar-lo als premis de l’ús del valencià. I just aquest matí quan anava a pujar-lo cap amunt, a la regidoria de lingüística, se
m’ha ocorregut fullejar-lo. Xe, a quina mala hora! He començat a llegir-lo i mira com estava d’entretingut que quan els meus
companys m’han preguntat si anava amb ells al bar, sense alçar el cap, amb un gest amb la mà els he fet que marxaren hui
sense mi. Jo negant un esmorzar, imagina’t!
Quan ha colpejat amb força –si no ha badat el vidre, ha degut faltar poc–, ha sigut quan per fi m’he adonat que hi havia
algú esperant a ser atés.
–Disculpe’m, diga’m, en què la puc ajudar?
Ui, això li he dit i no saps com s’ha posat! M’ha replicat dient-me que ella no necessitava ajuda, que el que ella necessitava
és que jo acomplira amb les meues funcions. I en aquest mateix moment, que boniquet, l’alcaldessa ha entrat per la porta del
consistori.
Que duia bona estona esperant. Que de tres funcionaris, cap d’ells estava disponible. Que el meu sou el paga la ciutadania.
Que què em pensava. Que feia dues setmanes l’havien multat els municipals per aparcar uns instants en un gual.
–Oi, que també tindré jo d’això la culpa? –m’he volgut defendre.
Que davant de sa casa havien posat un contenidor de fem. Que tararí tararà... Tot això i més li ha amollat a l’alcaldessa tot
i que, segurament, també aquesta venia del bar.
Mentre la tia continuava desfogant-se, per la porta ha aparegut un xic buscant-la amb la mirada –un company del despatx
d’advocats on ella treballa, supose– i, en veure-la, li ha cridat a la distància:
–Vinga, romancera, que hem penjat en l’oficina el cartell de “tornem en 10 minuts” i encara volem esmorzar…
Ha parat en sec de parlar i ha abaixat la mirada. No ha dit res més i sols m’ha entregat els documents que duia encara en
les mans.
–Vaja, vaja tranquil·la. Jo m’encarregue de la seua gestió i li telefone només ho tinga solucionat.
L’alcaldessa, que fins a aquest moment no havia dit ni una paraula, mentre enfilava cap al seu despatx, amb to seriós m’ha dit:
–Mai s’ha de dir que no a un esmorzar…

CLARA GRAU ESCRIVÀ
Enginyera, viatgera incansable i esmorzadora nivell C2.

Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera.

esmorzem? 77