Page 247 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 247

δήπου τοιαύτας ἔμελλον ποιήσεσθαι συνθήκας  de  la  posibilidad  de  unirse,  según  las
       δι'  ὧν  ἀφελοῦνται  τὴν  ἐξουσίαν  σφῶν  αὐτῶν  circunstancias,  a  aquellos  que  les  parecieran
       τοῦ  προσλαμβάνειν  κατὰ  καιρούς,  ἄν  τινες  amigos y aliados útiles, 8 o bien que les forzaran,
       ἐπιτήδειοι φανῶσιν αὐτοῖς φίλοι καὶ σύμμαχοι,  tras  aceptar  su  lealtad,  a  abandonarles  cuando
       [8] οὐδὲ  μὴν  προσλαβόντες  εἰς  τὴν  σφετέραν  alguien cometiera una injusticia contra ellos.
       πίστιν    περιόψεσθαι      τούτους     ὑπό    τινων
       ἀδικουμένους· [9] ἀλλ'      ἦν    ἀμφοτέρων       τὸ  9 Lo esencial en el pensamiento de ambas partes
       συνέχον τῆς ἐννοίας τῆς ἐν ταῖς συνθήκαις τῶν  en los pactos era esto: no molestar a los aliados
       μὲν  ὑπαρχόντων  ἀμφοτέροις  τότε  συμμάχων  que entonces tenía cada parte, y que ninguna de
       ἀφέξεσθαι  καὶ  κατὰ  μηδένα  τρόπον  τοὺς  ellas debía aceptar a los aliados de la otra.
       ἑτέρους  παρὰ  τῶν  ἑτέρων  ἐπιδέξεσθαί τινας
       τούτων  εἰς  συμμαχίαν,  [10] περὶ  δὲ  τῶν  μετὰ  10 En cuanto a los adquiridos posteriormente, se
       ταῦτα  προσληφθησομένων  αὐτὸ  τοῦτο,  μήτε  estipulaba  «no  reclutar  mercenarios  entre  ellos;
       ξενολογεῖν  μήτ'  ἐπιτάττειν  μηδετέρους  μηδὲν  ninguna  parte  ordenaría  nada  que  afectara  los
       ἐν  ταῖς  ἀλλήλων  ἐπαρχίαις  καὶ  συμμαχίαις,  dominios  de  la  otra  o  los  de  sus  aliados;  se
       ὑπάρχειν  τε  τὴν  ἀσφάλειαν  πᾶσι  τὴν  παρ'  garantizaba  la  seguridad  de  los  ciudadanos  de
       ἀμφοῖν.                                                ambas partes».


       30  [1]  τούτων  δὴ  τοιούτων  ὑπαρχόντων,  30  Las  cosas  estaban  así,  y  era  notorio  que  los
       ὁμολογούμενον  ἦν  κἀκεῖνο  διότι  Ζακανθαῖοι  saguntinos ya se habían aliado con los romanos
       πλείοσιν ἔτεσιν ἤδη πρότερον τῶν κατ᾽ Ἀννίβαν  muy  anteriormente  a  la  época  de  Aníbal.  2  He
       καιρῶν  ἐδεδώκεισαν  αὑτοὺς  εἰς  τὴν  τῶν  aquí la máxima prueba de ello, reconocida por los
       Ῥωμαίων πίστιν. [2] σημεῖον δὲ τοῦτο μέγιστον  mismos  cartagineses:  cuando  los  saguntinos  se
       καὶ     παρ᾽     αὐτοῖς      τοῖς    Καρχηδονίοις  pelearon  entre  ellos,  no  se  dirigieron  a  los
       ὁμολογούμενον  ὅτι  στασιάσαντες  Ζακανθαῖοι  cartagineses, a pesar de que los tenían muy cerca
       πρὸς σφᾶς οὐ Καρχηδονίοις ἐπέτρεψαν, καίπερ  y disponían ya de los asuntos de España, sino a
       ἐγγὺς  ὄντων  αὐτῶν  καὶ  τὰ  κατὰ  τὴν  Ἰβηρίαν  los  romanos,  y  gracias  a  ellos  enderezaron  su
       ἤδη  πραττόντων,  ἀλλὰ  Ῥωμαίοις  καὶ  διὰ  situación  política.  3  Si  alguien  apunta  que  la
       τούτων  ἐποιήσαντο  τὴν  κατόρθωσιν  τῆς  destrucción de Sagunto fue la causa de la guerra,
       πολιτείας.  [3]  διόπερ  εἰ  μέν  τις  τὴν  Ζακάνθης  debe  concedérsele  que  los  cartagineses  la
       ἀπώλειαν      αἰτίαν     τίθησι    τοῦ    πολέμου,  provocaron  injustamente,  contra  el  pacto
       συγχωρητέον       ἀδίκως      ἐξενηνοχέναι       τὸν  establecido  por  Lutacio,  en  el  que  se  estipulaba
       πόλεμον  Καρχηδονίους  κατά  τε  τὰς  ἐπὶ  τοῦ  que  los  aliados  respectivos  debían  gozar  de
       Λυτατίου συνθήκας, καθ᾽ ἃς ἔδει τοῖς ἑκατέρων  seguridad, y también contra el pacto firmado por
       συμμάχοις  τὴν  ὑφ᾽  ἑκατέρων  ὑπάρχειν  Asdrúbal, según el cual los cartagineses no debían
       ἀσφάλειαν, κατά τε τὰς ἐπ᾽ Ἀσδρούβου, καθ᾽ ἃς  cruzar el río Ebro con fines bélicos. 4 Pero si como
       οὐκ  ἔδει  διαβαίνειν  τὸν  Ἴβηρα  ποταμὸν  ἐπὶ  causa  de  esta  guerra  se  aduce  la  pérdida  de
       πολέμῳ Καρχηδονίους: [4] εἰ δὲ τὴν Σαρδόνος  Cerdeña por parte de los cartagineses, y el dinero
       ἀφαίρεσιν καὶ τὰ σὺν ταύτῃ χρήματα, πάντως  unido a tal pérdida, en este caso se debe reconocer
       ὁμολογητέον εὐλόγως πεπολεμηκέναι τὸν κατ᾽  que  los  cartagineses  hicieron  con  toda  razón  la
       Ἀννίβαν  πόλεμον  τοὺς  Καρχηδονίους:  καιρῷ  guerra de Aníbal; aprovecharon una circunstancia
       γὰρ  πεισθέντες  ἠμύνοντο  σὺν  καιρῷ  τοὺς  que se les presentaba de vengarse de quienes les
       βλάψαντας.                                             habían  inferido  daños,  aprovechándose  de  otra
                                                              circunstancia.
   242   243   244   245   246   247   248   249   250   251   252