Page 284 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 284

αὐτοῖς  τῆς  οἰκείας,  δῆλον  ὡς  ἀνυπόστατος  a un paso, en este caso está claro que la audacia de
       γίνοιτ᾽ ἂν ἡ τῶν ἀπηλπικότων τόλμα.                    los desesperados se convertirá en irresistible.
       [14]  τῶν  δὲ  πολλῶν  ἀποδεχομένων  τό  τε  14  La  gran  mayoría  aprobó  el  ejemplo  y  el
       παράδειγμα καὶ τοὺς λόγους καὶ λαμβανόντων  discurso,  y  cobró  el  empuje  y  el  ardor  que
       ὁρμὴν  καὶ  παράστασιν  οἵαν  ὁ  παρακαλῶν  pretendía el que les exhortaba. Entonces Aníbal
       ἐσπούδασε,  τότε  μὲν  ἐπαινέσας  αὐτοὺς  les  felicitó  y  les  despidió  al  tiempo  que  les
       διαφῆκε, τῇ δ᾽ ἐπαύριον ἀναζυγὴν ἅμα τῷ φωτὶ  anunciaba  que  al  día  siguiente  al  alborear
       παρήγγειλε.                                            levantarían el campo.


       64  [1]  Πόπλιος  δὲ  περὶ  τὰς  αὐτὰς  ἡμέρας  τὸν  64  Escipión  había  cruzado  en  aquellos  mismos
       Πάδον  ποταμὸν  ἤδη  πεπεραιωμένος,  τὸν  δὲ  días  el  río  Po,  y  pensaba  pasar  también  el  río
       Τίκινον  κρίνων  εἰς  τοὔμπροσθεν  διαβαίνειν,  Tesino.  Ordenó  a  los  pontoneros  que  tendieran
       τοῖς μὲν ἐπιτηδείοις γεφυροποιεῖν παρήγγειλε,  puentes, y concentrando al resto de las fuerzas las
       τὰς δὲ λοιπὰς δυνάμεις συναγαγὼν παρεκάλει.  arengó.
       [2] τὰ μὲν οὖν πολλὰ τῶν λεγομένων ἦν περί τε  2 La mayoría de las cosas que les dijo se referían
       τοῦ    τῆς   πατρίδος     ἀξιώματος      καὶ    τῶν  al  honor  de  la  patria  y  de  las  gestas  de  los
       προγονικῶν  πράξεων,  τὰ  δὲ  τοῦ  παρεστῶτος  antepasados; en cuanto a la situación presente, les
       καιροῦ  τοιάδε.  [3]  ἔφη  γὰρ  δεῖν  καὶ  μηδεμίαν  habló  de  esta  manera:  3  afirmó  que,  aunque  de
       μὲν  εἰληφότας  πεῖραν  ἐπὶ  τοῦ  παρόντος  τῶν  momento ellos no  tuvieran ninguna experiencia
       ὑπεναντίων,  αὐτὸ  δὲ  τοῦτο  γινώσκοντας  ὅτι  del enemigo, el mero hecho de saber que iban a
       μέλλουσι  πρὸς  Καρχηδονίους  κινδυνεύειν,  luchar  contra  cartagineses  les  debía  hacer  tener
       ἀναμφισβήτητον ἔχειν τὴν τοῦ νικᾶν ἐλπίδα, [4]  una esperanza indiscutible de victoria.
       καὶ καθόλου δεινὸν ἡγεῖσθαι καὶ παράλογον, εἰ  4 Debían pensar, sin la menor duda, que era cosa
       τολμῶσι Καρχηδόνιοι Ῥωμαίοις ἀντοφθαλμεῖν,  absurda  e  indigna  que  los  cartagineses  se
       πολλάκις μὲν ὑπ᾽ αὐτῶν ἡττημένοι, πολλοὺς δ᾽  opusieran  a  los  romanos,  cuando  habían  sido
       ἐξενηνοχότες       φόρους,     μόνον      δ᾽    οὐχὶ  derrotados  por  ellos  tantas  veces  y  les  habían
       δουλεύοντες αὐτοῖς ἤδη τοσούτους χρόνους.              pagado  muchos  tributos,  y  casi  habían  sido  sus
       [5] ὅταν δέ, χωρὶς τῶν προειρημένων, καὶ τῶν  esclavos durante tanto tiempo ya. 5 «Y cuando,
       νῦν  παρόντων  ἀνδρῶν  ἔχωμεν  ἐπὶ  ποσὸν  además de lo dicho, hemos aprendido a conocer a
       πεῖραν ὅτι μόνον οὐ τολμῶσι κατὰ πρόσωπον  estos hombres hasta el punto de que no se atreven
       ἰδεῖν  ἡμᾶς,  τίνα  χρὴ  διάληψιν  ποιεῖσθαι  περὶ  a  mirarnos  cara  a  cara ,  ¿qué  debemos  pensar
                                                                                       105
       τοῦ μέλλοντος τοὺς ὀρθῶς λογιζομένους; [6] καὶ  acerca  del  futuro  si  hacemos  una  previsión
       μὴν  οὔτε  τοὺς  ἱππεῖς  συμπεσόντας  τοῖς  παρ᾽  correcta? 6 Ni aún su propia caballería, que trabó
       αὑτῶν  ἱππεῦσι  περὶ  τὸν  Ῥοδανὸν  ποταμὸν  combate con la nuestra junto al Ródano , se salió
                                                                                                        106
       ἀπαλλάξαι         καλῶς,       ἀλλὰ        πολλοὺς  con  honor,  antes  bien,  tras  sufrir  grandes
       ἀποβαλόντας αὑτῶν φυγεῖν αἰσχρῶς μέχρι τῆς  pérdidas, huyó vergonzosamente hasta alcanzar
       ἰδίας παρεμβολῆς, [7] τόν τε στρατηγὸν αὐτῶν  su propio campamento; 7 su general, con todo su
       καὶ  τὴν  σύμπασαν  δύναμιν  ἐπιγνόντας  τὴν  ejército,  cuando  supo  la  presencia  de  nuestros
       παρουσίαν  τῶν  ἡμετέρων  στρατιωτῶν  φυγῇ  soldados, se retiró de una manera muy parecida a
       παραπλησίαν ποιήσασθαι τὴν ἀποχώρησιν καὶ  una desbandada, y fue por su propia decisión, por
       παρὰ  τὴν  αὑτῶν  προαίρεσιν  διὰ  τὸν  φόβον  miedo, por lo que utilizó la ruta de los Alpes.»
       κεχρῆσθαι τῇ διὰ τῶν Ἄλπεων πορείᾳ.




     105  Aquí la tradición manuscrita del texto griego ofrece ciertas dificultades, que se pueden comprobar en las ediciones
     críticas. El texto griego transmitido, efectivamente, es algo incoherente, y los mismos editores Büttner-Wobst modificaron
     su lectura en su segunda edición (1904). Mi traducción responde a esta segunda lectura.
     106  Se refiere a la escaramuza narrada en el cap. 45 de este mismo libro.
   279   280   281   282   283   284   285   286   287   288   289