Page 300 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 300

πολεμήσων,  ἀλλὰ  Ῥωμαίοις  ὑπὲρ  ἐκείνων.  había presentado a pelear contra ellos, sino a su
       διόπερ  ἔφη  δεῖν  αὐτούς,  [5]  ἐὰν  ὀρθῶς  favor,  y  contra  los  romanos,  5  por  lo  cual  era
       φρονῶσιν, ἀντέχεσθαι τῆς πρὸς αὑτὸν φιλίας.  indispensable, afirmó, que si estaban en su sano
       [6]  παρεῖναι  γὰρ  πρῶτον  μὲν  τὴν  ἐλευθερίαν  juicio  se  hicieran  amigos  de  él,  6  ya  que  se
       ἀνακτησόμενος  Ἰταλιώταις,  ὁμοίως  δὲ  τὰς  encontraba allí, ante todo, para lograr la libertad
       πόλεις  καὶ  τὴν  χώραν,  ἣν  ὑπὸ  Ῥωμαίων  de los italianos, y al propio tiempo para salvar las
       ἀπολωλεκότες           ἕκαστοι         τυγχάνουσι,  ciudades  y  al  país  que  cada  uno  de  ellos  había
       συνανασώσων.                                           perdido a manos de los romanos.
       [7] ταῦτα δ᾽ εἰπὼν ἀφῆκε πάντας χωρὶς λύτρων  7 Tras estas afirmaciones les remitió a todos a sus
       εἰς  τὴν  οἰκείαν,  βουλόμενος           ἅμα  μὲν  países sin exigir rescate, con la intención a la vez
       προκαλεῖσθαι διὰ τοιούτου τρόπου πρὸς αὑτὸν  de  atraerse  de  este  modo  a  los  que  habitaban
       τοὺς  κατοικοῦντας  τὴν  Ἰταλίαν,  ἅμα  δ᾽  Italia,  y  de  que  éstos  se  enajenaran  su  simpatía
       ἀπαλλοτριοῦν  τῆς  πρὸς  Ῥωμαίους  εὐνοίας,  hacia los romanos; pretendía además excitar a los
       ἐρεθίζειν δὲ τοὺς δοκοῦντας πόλεσιν ἢ λιμέσιν  que  pensaban  que  la  dominación  romana  había
       ἠλαττῶσθαί τι διὰ τῆς Ῥωμαίων ἀρχῆς.                   causado  algún  daño  a  sus  ciudades  o  a  sus
                                                                      127
                                                              puertos .

       78  [1]  ἐχρήσατο  δέ  τινι  καὶ  Φοινικικῷ  78  Además,  durante  el  período  invernal  usó  de
       στρατηγήματι          τοιούτῳ        κατὰ        τὴν  esta estratagema, ciertamente fenicia. 2 Temía la
       παραχειμασίαν. [2] ἀγωνιῶν γὰρ τὴν ἀθεσίαν  inconstancia de los galos, e incluso algún atentado
       τῶν  Κελτῶν  καὶ  τὰς  ἐπιβουλὰς  τὰς  περὶ  τὸ  contra su persona, porque sus relaciones con ellos
       σῶμα  διὰ  τὸ  πρόσφατον  τῆς  πρὸς  αὐτοὺς  eran muy recientes, de modo que se preparó unas
       συστάσεως  κατεσκευάσατο  περιθετὰς  τρίχας,  pelucas,  adaptadas  a  las  diversas  edades  de  la
       ἁρμοζούσας      ταῖς    κατὰ     τὰς    ὁλοσχερεῖς  vida  y  a  sus  distintos  aspectos,  y  las  utilizó
       διαφορὰς  τῶν  ἡλικιῶν  ἐπιπρεπείαις,  [3]  καὶ  cambiándolas  constantemente;  3  también  se
       ταύταις ἐχρῆτο συνεχῶς μετατιθέμενος: ὁμοίως  mudaba los vestidos, adecuándolos a aquellas.
       δὲ  καὶ  τὰς  ἐσθῆτας  μετελάμβανε  τὰς
       καθηκούσας  ἀεὶ ταῖς περιθεταῖς. [4] δι᾽  ὧν οὐ  4 Todo esto le hizo difícil de reconocer no sólo a
       μόνον  τοῖς  αἰφνιδίως  ἰδοῦσι  δύσγνωστος  ἦν,  los que le habían visto alguna vez de pasada, sino
       ἀλλὰ  καὶ  τοῖς  ἐν  συνηθείᾳ  γεγονόσιν.  [5]  incluso a los que le trataban habitualmente. 5 Veía
       θεωρῶν δὲ τοὺς Κελτοὺς δυσχεραίνοντας ἐπὶ τῷ  también que los galos estaban molestos porque la
       τὸν πόλεμον ἐν τῇ παρ᾽ αὑτῶν χώρᾳ λαμβάνειν  guerra se desarrollaba en su propio territorio, y
       τὴν τριβήν, σπεύδοντας δὲ καὶ μετεώρους ὄντας  que estaban impacientes y deseosos de llevarla a
       εἰς  τὴν  πολεμίαν,  προφάσει  μὲν  διὰ  τὴν  πρὸς  tierras enemigas, aparentemente por su odio a los
       Ῥωμαίους ὀργήν, τὸ δὲ πλεῖον διὰ τὰς ὠφελείας,  romanos, pero en realidad más por el provecho a
       ἔκρινε    τὴν    ταχίστην     ἀναζευγνύειν       καὶ  obtener.  Aníbal,  pues,  tomó  la  decisión  de
       συνεκπληροῦν τὰς τῶν δυνάμεων ὁρμάς.                   levantar  el  campo  lo  más  pronto  posible  y
                                                              satisfacer los deseos de sus tropas.
       [6]  διόπερ  ἅμα  τῷ  τὴν  ὥραν  μεταβάλλειν  6  Por  eso,  al  tiempo  de  cambiar  la  estación  se
       πυνθανόμενος  τῶν  μάλιστα  τῆς  χώρας  informó por los que parecía que conocían mejor el
       δοκούντων  ἐμπειρεῖν  τὰς  μὲν  ἄλλας  ἐμβολὰς  país  y  supo  que  las  rutas  que  llevaban  a  tierra
       τὰς  εἰς  τὴν  πολεμίαν  μακρὰς  εὕρισκε  καὶ  enemiga eran largas y familiares al adversario; en
       προδήλους  τοῖς  ὑπεναντίοις,  τὴν  δὲ  διὰ  τῶν  cambio,  había  un  camino  que,  a  través  de  las



     127  Aquí hay un problema de tradición manuscrita que condiciona la traducción. Aquí se ha adoptado la lectura de los
     códices, que es la aceptada por Büttner-Wobst; Schweighäuser propone una variante textual que, de aceptarse, da el sentido:
     «a los que pensaban que es difícil decir los puertos que los romanos quitaron a los galos».
   295   296   297   298   299   300   301   302   303   304   305