Page 387 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 387

[5] καὶ Πολίχναν μὲν καὶ Πρασίας καὶ Λεύκας  5  Licurgo,  pues,  atacó  imprevistamente,  y  tomó
       καὶ  Κύφαντα  προσπεσὼν  ἄφνω  κατέσχε:  Policna, Prasia, Léucade y Cifante; atacó también
       Γλυμπέσι δὲ καὶ Ζάρακι προσπεσὼν ἀπέπεσε.  Glimpas y Záraca , pero en ellas fue rechazado.
                                                                                89
       [6] τούτου δὲ ταῦτα πράξαντος, ἐπεκήρυξαν τὸ  6 Éstas eran las operaciones del rey espartano. Los
       λάφυρον οἱ Λακεδαιμόνιοι  κατὰ  τῶν  Ἀχαιῶν.  lacedemonios promulgaron un decreto de rapiña
       ἔπεισαν  δὲ  καὶ  τοὺς  Ἠλείους  οἱ  περὶ  τὸν  contra los aqueos; Macatas consiguió persuadir a
       Μαχατᾶν,  παραπλήσια  λέγοντες  ἅπερ  καὶ  los eleos diciéndoles lo mismo que había dicho a
       πρὸς  τοὺς  Λακεδαιμονίους,  ἐξενεγκεῖν  τοῖς  los lacedemonios; los eleos hicieron la guerra a los
       Ἀχαιοῖς τὸν πόλεμον.                                  aqueos.
       [7] παραδόξως δὲ καὶ κατὰ νοῦν τοῖς Αἰτωλοῖς  7  A  los  etolios  las  cosas  les  habían  salido  bien
       τῶν  πραγμάτων  προκεχωρηκότων,  οὗτοι  μὲν  contra  lo  que  ellos  mismos  esperaban,  de  modo
       εὐθαρσῶς  ἐνέβαινον  εἰς  τὸν  πόλεμον,  οἱ  δ᾽  que  entraron  en  la  guerra  con  buen  ánimo,  lo
       Ἀχαιοὶ τἀναντία: Φίλιππος μὲν γάρ, [8] ἐφ᾽ ᾧ  contrario  de  los  aqueos,  8  pues  Filipo,  en  quien
       τὰς  ἐλπίδας  εἶχον,  ἀκμὴν  ἐγίνετο  περὶ  tenían depositadas sus esperanzas, estaba todavía
       παρασκευήν, Ἠπειρῶται δ᾽ ἔμελλον πολεμεῖν,  en  plenos  preparativos,  los  epirotas  diferían  la
       [9]  Μεσσήνιοι  δ᾽  ἡσυχίαν  εἶχον,  Αἰτωλοὶ  δέ,  entrada  en  la  guerra  y  los  mesenios  no  hacían
       προσειληφότες          τὴν       Ἠλείων         καὶ  nada. 9 Los etolios se habían aprovechado de la
       Λακεδαιμονίων          ἄγνοιαν,       πανταχόθεν  simpleza de eleos y lacedemonios y rodearon por
       περιεῖχον αὐτοὺς τῷ πολέμῳ.                           todas  partes  a  los  aqueos  con  un  cinturón  de
                                                             guerra.


                                                      Sincronismo


       37  [1]  Ἀράτῳ  μὲν  οὖν  συνέβαινε  κατὰ  τὸν  37  Precisamente  en  este  tiempo  terminaba  el
       καιρὸν τοῦτον ἤδη λήγειν τὴν ἀρχήν, Ἄρατον  período  de  mando  de  Arato,  y  correspondía
       δὲ  τὸν  υἱὸν  αὐτοῦ  καθεσταμένον  ὑπὸ  τῶν  recogerlo  a  su  hijo,  llamado  también  Arato,
       Ἀχαιῶν παραλαμβάνειν τὴν στρατηγίαν.                  nombrado general por los aqueos.
       [2] Αἰτωλῶν δ᾽ ἐστρατήγει Σκόπας: ὁ δὲ χρόνος  2 El general de los etolios era Escopas, que estaba
       αὐτῷ τῆς ἀρχῆς μάλιστα τότε πως διῄρητο: τὰς  precisamente en la mitad del período de vigencia
       γὰρ ἀρχαιρεσίας Αἰτωλοὶ μὲν ἐποίουν μετὰ τὴν  de  su  cargo.  En  efecto:  los  etolios  elegían  las
       φθινοπωρινὴν  ἰσημερίαν  εὐθέως,  Ἀχαιοὶ  δὲ  magistraturas             inmediatamente      después     del
       τότε περὶ τὴν τῆς Πλειάδος ἐπιτολήν.                  equinoccio de otoño, los aqueos lo hacían en el orto
       [3]  ἤδη  δὲ  τῆς  θερείας  ἐνισταμένης,  καὶ  de las Pléyades . 3 Estaban ya en pleno verano;
                                                                              90
       μετειληφότος  Ἀράτου  τοῦ  νεωτέρου  τὴν  Arato el Joven había cogido el mando; todas las
       στρατηγίαν,  ἅμα  πάντα  τὰ  πράγματα  τὰς  guerras encontraron simultáneamente su causa y
       ἐπιβολὰς ἐλάμβανε καὶ τὰς ἀρχάς. [4] Ἀννίβας  su principio. 4 Pues en la misma época Aníbal se
       μὲν γὰρ ἐνεχείρει κατὰ τοὺς καιροὺς τούτους  disponía a asediar Sagunto, los romanos enviaban
       Ζάκανθαν  πολιορκεῖν,  Ῥωμαῖοι  δὲ  Λεύκιον  a Lucio Emilio a la Iliria, con un ejército, contra
       Αἰμίλιον  εἰς  τὴν  Ἰλλυρίδα  μετὰ  δυνάμεως  Demetrio de Faros. Todo esto se ha expuesto en el
       ἐξαπέστελλον ἐπὶ Δημήτριον τὸν Φάριον: ὑπὲρ  libro anterior.
       ὧν ἐν τῇ προτέρᾳ βύβλῳ δεδηλώκαμεν.






     89  La región que ataca Licurgo está al E. de la cordillera del Pamón. Prasias y Cifante son ciudades costeras. Policna es la
     actual  Vigía;  la  ubicación  exacta  de  Léucade  se  desconoce.  Záraca  es  la  moderna  Ieraca;  la  ubicación  de  Slimpas  se
     desconoce también. Esta región se la disputaban continuamente Esparta y Argos.
     90  O sea, en el mes de mayo.
   382   383   384   385   386   387   388   389   390   391   392