Page 418 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 418

ὄντες  τῆς  Μακεδονίας.  [7]  Φίλιππος  δὲ  7  Filipo  supo  este  cambio  de  planes  de  los
       πυθόμενος  τὴν  τῶν  Δαρδανέων  μετάνοιαν,  dardanios y licenció a todos sus macedonios para
       τοὺς μὲν Μακεδόνας διαφῆκε πάντας ἐπὶ τὴν  la  cosecha  de  otoño ;  él  marchó  a  la  Tesalia,
                                                                                    160
       τῆς ὀπώρας συγκομιδήν, αὐτὸς δὲ πορευθεὶς εἰς  donde pasó el resto del verano en Larisa.
       Θετταλίαν  τὸ  λοιπὸν  μέρος  τοῦ  θέρους  ἐν
       Λαρίσῃ διῆγε.                                                             Recapitulación

       [8] κατὰ δὲ τὸν καιρὸν τοῦτον Αἰμίλιος ἐκ τῆς  8  Era  el  tiempo  en  que  Paulo  Emilio  entró  en
       Ἰλλυρίδος εἰσῆγε λαμπρῶς εἰς τὴν Ῥώμην τὸν  Roma, proceden te de la Iliria, con una magnífica
       θρίαμβον, Ἀννίβας δὲ Ζάκανθαν ᾑρηκὼς κατὰ  pompa triunfal; en que Aníbal, tras tomar Sagunto
       κράτος      διέλυσε      τὰς      δυνάμεις       εἰς  por  la  fuerza,  licenció  sus  tropas  para  que
       παραχειμασίαν: [9] Ῥωμαῖοι δέ, προσπεσούσης  invernaran. 9 Los romanos, al enterarse de la toma
       αὐτοῖς τῆς Ζακανθαίων ἁλώσεως, πρεσβευτὰς  de Sagunto, enviaron legados a los cartagineses a
       ἔπεμπον      ἐξαιτήσοντας       Ἀννίβαν       παρὰ  exigir  la  entrega  de  Aníbal,  al  tiempo  que  se
       Καρχηδονίων,  ἅμα  δὲ  πρὸς  τὸν  πόλεμον  preparaban  para  la  guerra,  para  lo  cual  habían
       παρεσκευάζοντο,  καταστήσαντες  ὑπάτους  nombrado cónsules a Publio Comelio y a Tiberio
       Πόπλιον Κορνήλιον καὶ Τεβέριον Σεμπρώνιον.  Sempronio. 10 Todo esto ha sido expuesto ya, en
       [10]  ὑπὲρ  ὧν  ἡμεῖς  τὰ  μὲν  κατὰ  μέρος  ἐν  τῇ  detalle,  en  el  libro  anterior ;  ahora  lo  hemos
                                                                                             161
       προτέρᾳ     βύβλῳ      δεδηλώκαμεν:       νῦν     δ᾽  aducido  para  refrescar  la  memoria,  según  se  ha
       ἀναμνήσεως χάριν αὐτὰ προηνεγκάμεθα κατὰ  expuesto  al  principio  de  la  obra;  así  resultará
       τὴν  ἐξ  ἀρχῆς  ἐπαγγελίαν,  ἵνα  γινώσκηται  τὰ  notoria la correspondencia de los hechos.
       κατάλληλα  τῶν  πραγμάτων.  [11]  καὶ  τὸ  μὲν  11 Y así terminó el primer año de esta Olimpíada.
       πρῶτον      ἔτος    ἔληγε     τῆς     ὑποκειμένης
       ὀλυμπιάδος.



                                               Ataque de los etolios al Epiro

       67  [1]  παρὰ  δὲ  τοῖς  Αἰτωλοῖς  ἤδη  τῶν  67 Había llegado ya la época de elecciones entre
       ἀρχαιρεσίων  καθηκόντων  στρατηγὸς  ᾑρέθη  los  etolios,  que  nombraron  general  a  Donmaco.
       Δωρίμαχος:      ὃς    παραυτίκα       τὴν    ἀρχὴν  Éste tomó el mando e inmediatamente concentró a
       παραλαβὼν καὶ τοὺς Αἰτωλοὺς ἁθροίσας μετὰ  los etolios con sus armas e invadió la parte norte
       τῶν ὅπλων, ἐνέβαλεν εἰς τοὺς ἄνω τόπους τῆς  del Epiro; iba talando el país, y lo destruía con un
       Ἠπείρου  καὶ  τὴν  χώραν  ἐδῄου,  θυμικώτερον  furor desmedido.
       χρώμενος τῇ καταφθορᾷ: [2] τὸ γὰρ πλεῖον οὐ  2 Lo hacía no tanto por su propio lucro, como para
       τῆς  σφετέρας  ὠφελείας,  ἀλλὰ  τῆς  τῶν  perjudicar a los epirotas.
       Ἠπειρωτῶν βλάβης χάριν ἕκαστα συνετέλει.
                                                             3  Llegó  al  templo  de  Dodona ,  quemó  los
                                                                                                  162
       [3]  παραγενόμενος  δὲ  πρὸς  τὸ  περὶ  Δωδώνην  pórticos, arruinó la mayoría de exvotos y arrasó el
       ἱερὸν  τάς  τε  στοὰς  ἐνέπρησε  καὶ  πολλὰ  τῶν  santuario. 4 Los etolios no tenían límites ni en la
       ἀναθημάτων διέφθειρε, κατέσκαψε δὲ καὶ τὴν  paz  ni  en  la  guerra:  en  ambas  situaciones  se
       ἱερὰν οἰκίαν, [4] ὥστε μήτ᾽ εἰρήνης ὅρον μήτε




     160  Del año 219.
     161  Cf., para el triunfo de Paulo Emilio, III 19, 12; para la toma de Sagunto, III 17; para el envío de los diputados, III 20, 6;
     para la elección de cónsules, III 40, 2.
     162  En Dodona había un templo de Zeus muy antiguo y muy famoso, en el cual, por el ruido que el oreo del viento hacía en
     las hojas de un roble centenario, los sacerdotes adivinaban el porvenir.
   413   414   415   416   417   418   419   420   421   422   423