Page 82 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 82

[12]  οὐ  μὴν  ἀλλ᾽  ὅ  γε  στρατηγὸς  αὐτῶν  12  El  general  cartaginés  Imilcón  no  omitía  nada
       Ἰμίλκων οὐδὲν παρέλειπε τῶν δυνατῶν, ἀλλὰ  que fuera factible, o levantando contramuros  o
                                                                                                              118
       τὰ  μὲν  ἀντοικοδομῶν,  τὰ  δ᾽  ἀντιμεταλλεύων  excavando contraminas, y no era pequeño el apuro
       οὐ  τὴν  τυχοῦσαν  ἀπορίαν  παρεῖχε  τοῖς  que  proporcionaba  al  adversario.  13  Además,
       ὑπεναντίοις. [13] ἔτι δὲ καθ᾽ ἑκάστην ἡμέραν  efectuaba  salidas  diariamente,  y  atacaba  las
       ἐπιπορευόμενος  καὶ  τοῖς  ἔργοις  ἐγχειρῶν,  εἴ  máquinas  de  asedio,  por  si  lograba  incendiarlas.
       πως  δύναιτο  πῦρ  ἐμβαλεῖν,  πολλοὺς  ὑπὲρ  Para  ello  lanzó  muchos  e  inesperados  golpes  de
       τούτου τοῦ μέρους καὶ παραβόλους ἀγῶνας δὴ  mano, tanto de día como de noche, de manera que
       συνίστατο καὶ μεθ᾽ ἡμέραν καὶ νύκτωρ, ὥστε  a veces hubo más muertos en estos choques de los
       πλείους  ἐνίοτε  γίνεσθαι  νεκροὺς  ἐν  ταῖς  que habitualmente hay en las batallas campales.
       τοιαύταις  συμπλοκαῖς  τῶν  εἰωθότων  πίπτειν
       ἐν ταῖς παρατάξεσι.


       43  [1]  κατὰ  δὲ  τοὺς  καιροὺς  τούτους  τῶν  43  Así  estaban  las  cosas,  cuando  algunos  de  los
       ἡγεμόνων  τινὲς  τῶν  τὰς  μεγίστας  χώρας  oficiales de mayor rango de entre los mercenarios
       ἐχόντων ἐν τοῖς μισθοφόροις συλλαλήσαντες  conspiraron entre ellos con la intención de entregar
       ἑαυτοῖς  ὑπὲρ  τοῦ  τὴν  πόλιν  ἐνδοῦναι  τοῖς  la ciudad a los romanos . Persuadidos de que sus
                                                                                      119
       Ῥωμαίοις καὶ πεπεισμένοι πειθαρχήσειν σφίσι  subordinados les harían caso, salieron de noche de
       τοὺς ὑποτεταγμένους, ἐξεπήδησαν νυκτὸς ἐκ  la  ciudad  hacia  el  campamento  romano  y
       τῆς πόλεως ἐπὶ τὸ στρατόπεδον καὶ διελέγοντο  entablaron conversaciones con el general. 2 Pero el
       τῷ τῶν Ῥωμαίων στρατηγῷ περὶ τούτων. [2] ὁ  aqueo  Alexón,  que  ya  en  una  ocasión  anterior
       δ᾽  Ἀχαιὸς  Ἀλέξων  ὁ  καὶ  τοῖς  Ἀκραγαντίνοις  había  salvado  a  los  de  Agrigento,  cuando  los
       κατὰ  τοὺς  ἐπάνω  χρόνους  αἴτιος  γενόμενος  mercenarios  siracusanos  urdían  traicionarles,
       τῆς  σωτηρίας,  καθ᾽  ὃν  καιρὸν  ἐπεβάλοντο  también entonces fue él el que primero se enteró de
       παρασπονδεῖν  αὐτοὺς  οἱ  τῶν  Συρακοσίων  lo que se tramaba, y lo denunció al general de los
       μισθοφόροι,  καὶ  τότε  πρῶτος  συνεὶς  τὴν  cartagineses.
       πρᾶξιν     ἀνήγγειλε      τῷ    στρατηγῷ       τῶν
       Καρχηδονίων. [3] ὁ δὲ διακούσας παραχρῆμα  3  Éste,  al  oírlo,  reunió  al  instante  a  los  oficiales
       συνῆγε τοὺς καταλειπομένους τῶν ἡγεμόνων  restantes  y  les  exhortó  encarecidamente,  les
       καὶ παρεκάλει μετὰ δεήσεως, μεγάλας δωρεὰς  prometió  grandes  dones  y  mercedes  si  se  le
       καὶ χάριτας ὑπισχνούμενος, ἐὰν ἐμμείνωσι τῇ  mantenían  leales  y  no  participaban  en  la
       πρὸς  αὐτὸν  πίστει  καὶ  μὴ  κοινωνήσωσι  τοῖς  conspiración de los que habían salido.
       ἐξεληλυθόσι  τῆς  ἐπιβολῆς.  [4]  δεχομένων  δὲ  4  Ellos  acogieron  bien  sus  palabras,  e  Imilcón
       προθύμως  τοὺς  λόγους,  εὐθέως  μετ᾽  αὐτῶν  inmediatamente después envió con ellos para que
       ἀπέστειλε πρὸς μὲν τοὺς Κελτοὺς Ἀννίβαν τὸν  se presentaran ante los galos a Aníbal, hijo de aquel
       υἱὸν  τὸν  Ἀννίβου  τοῦ  μεταλλάξαντος  ἐν  Aníbal  muerto  en  Cerdeña,  ya  que  durante  la
       Σαρδόνι  διὰ  τὴν  προγεγενημένην  ἐν  τῇ  campaña  había  surgido  gran  familiaridad  entre
       στρατείᾳ πρὸς αὐτοὺς συνήθειαν, ἐπὶ δὲ τοὺς  ellos.  A  los  restantes  mercenarios  les  envió  a
       ἄλλους  μισθοφόρους  Ἀλέξωνα  διὰ  τὴν  παρ᾽  Alexón, porque le eran leales; él era hombre muy
       ἐκείνοις ἀποδοχὴν αὐτοῦ καὶ πίστιν: [5] οἳ καὶ  aceptado por ellos. 5 Aníbal y Alexón reunieron y
       συναγαγόντες τὰ πλήθη καὶ παρακαλέσαντες,  arengaron                 a   la    masa     de    mercenarios
       ἔτι  δὲ  πιστωσάμενοι  τὰς  προτεινομένας  garantizándoles,  a  la  vez,  las  recompensas
       ἑκάστοις  δωρεὰς  ὑπὸ  τοῦ  στρατηγοῦ,  ῥᾳδίως  prometidas a cada uno por el general, y lograron
       ἔπεισαν αὐτοὺς μένειν ἐπὶ τῶν ὑποκειμένων.  persuadirles  fácilmente  de  que  fueran  fieles  a  lo



     118  Es decir, muros paralelos a los destruidos por los romanos.
     119  La traición descubierta a tiempo es una constante en la obra de Polibio; cf., por ejemplo, III 78, 1-4, sólo por citar un caso.
   77   78   79   80   81   82   83   84   85   86   87